Quant costa fer una pàgina web el 2026: guia de preus

El pressupost inicial no depèn només de quantes pàgines té el web. També depèn, i força, de amb quina tecnologia es construeix.

WordPress: l'elecció per defecte

Segons W3Techs, a 30 de juliol de 2026 WordPress s'utilitza en el 41,2% de tots els llocs web del món, cosa que equival al 59,1% del mercat de gestors de contingut. És l'opció per defecte del freelance i de l'agència tradicional a Espanya. Té sentit per a molts projectes.

El seu cost inicial és competitiu perquè hi ha temes, plugins i desenvolupadors en quantitat. El seu cost recurrent, tanmateix, no és menyspreable: actualitzacions constants, ecosistema de plugins fràgil, dependència d'un hosting potent perquè no vagi lent, vulnerabilitats de seguretat recurrents.

L'informe State of WordPress Security in 2026, publicat per Patchstack el febrer de 2026, va comptabilitzar 11.334 vulnerabilitats noves a l'ecosistema durant 2025, un 42% més que l'any anterior. El 91% es va localitzar en plugins i temes; el nucli de WordPress en va registrar sis. Aquesta és la partida que sosté la quota mensual de manteniment: cada plugin instal·lat amplia la superfície que cal vigilar.

Un web WordPress ben construït pot durar anys. Un de mal construït tendeix a requerir reconstrucció al cap de 3-4 anys. La diferència la marca com s'ha treballat en cada cas.

Constructors tipus Wix, Squarespace, Shopify

Cost inicial molt baix, factura mensual constant, sostre de personalització limitat. Funcionen bé per a negocis en què el web compleix una funció de presència. Funcionen raonablement per a e-commerce petit en el cas de Shopify.

La consideració important és el cost de sortida. Migrar d'una plataforma tancada a una altra significa refer el web. Si creus que el web creixerà en complexitat en els pròxims anys, val la pena pensar si et vols lligar a un sistema tancat o no.

Stacks moderns (headless, Jamstack)

Nuxt, Next, Astro, Strapi, Sanity i altres. Inversió inicial més alta perquè l'ecosistema de plantilles barates és menor i els perfils tècnics cobren més. Factura recurrent més baixa: hostings de cost gairebé nul, sense plugins de pagament, manteniment més lleuger.

Compensen quan el web ha d'estar viu diversos anys i el rendiment o el SEO tècnic són crítics. Per a una landing simple amb què validar un negoci, la inversió inicial no arriba a amortitzar-se.

Com decidir sense entrar en debat tècnic

No has d'entendre la diferència entre headless i monolític. N'hi ha prou amb tres preguntes:

• El web serà un canal seriós de captació de clients? Si sí, prioritza rendiment, SEO tècnic i visibilitat als motors de resposta amb IA. Si no, optimitza per cost.
• Esperes que el web creixi en complexitat (catàlegs, integracions, àrea privada)? Si sí, evita constructors tancats. Si no, no necessites la flexibilitat.
• Tens capacitat d'equip intern per mantenir-lo? Si sí, pots optar per stacks més complexos. Si no, prioritza la simplicitat operativa o assumeix el cost de manteniment extern.

Cada pressupost està formulat d'una manera i respon a una necessitat diferent. Convé identificar quina és la teva abans de comparar-los.

Un pressupost baix sol respondre a una pregunta més acotada. Si t'ofereixen un web per 800€, probablement el que rebràs és execució sobre una base existent: plantilla configurada, contingut que tu aportes, sense discovery, sense sistema visual propi, sense SEO tècnic de partida. Per a molts projectes això és exactament el que necessiten, i pagar més seria sobreenginyeria. La pregunta útil és si aquesta resposta encaixa amb la teva necessitat real.

Un pressupost alt sol respondre a un abast més gran o a una estructura més gran. Una agència de 30 persones factura diferent d'una de 3 perquè sosté una estructura diferent. De vegades això es tradueix en un millor resultat (més perfils, més processos, més capacitat). Altres vegades només es tradueix en una factura més alta sense valor proporcional. Depèn del projecte i de l'agència. La pregunta útil aquí és què obtens a canvi d'aquesta estructura.

Un pressupost que no desglossa què cobreix cada partida et deixa a les fosques per comparar. Sense desglossament és impossible saber si dues ofertes estan proposant el mateix o coses molt diferents amb etiquetes semblants. Demanar el desglossament és legítim i els pressupostos ben treballats el lliuren sense fricció.

Tres preguntes que convé fer en rebre qualsevol pressupost, independentment del preu:

• Inclou fase de discovery? Si la resposta és "sí, està inclosa" i res més, demana que concretin quantes hores i quins lliurables produeix. Si la resposta és "ho fem sobre la marxa", assumeix que no es farà com a fase formal.
• Com es gestiona el SEO tècnic? Si la resposta és "ho fem al final", l'abast del SEO quedarà limitat al que es pugui afegir per sobre. Si la resposta és "participa en l'arquitectura des de l'inici", el SEO operarà com a variable de disseny en cada decisió estructural.
• Què passa després del llançament? Pregunta concretament per les primeres 4-8 setmanes (on apareixen els ajustos inevitables) i pel manteniment posterior. Si la resposta queda vaga, assumeix que el cost real de propietat serà superior al que figura en el pressupost inicial.

Les tres preguntes serveixen perquè tu i el proveïdor parleu del mateix projecte abans de signar. La majoria de problemes en webs lliurats venen de diferències d'expectativa que no es van aclarir a temps, i aquesta responsabilitat és compartida.

Aquests rangs funcionen com a eina de comparació, i la decisió es pren responent una altra pregunta.

Quant t'ha de retornar perquè sigui rendible

Una web de 8.000€ amb un cost a 3 anys de 14.000€ ha de generar més de 14.000€ en valor durant aquests 3 anys perquè tingui sentit econòmic. Què és "valor"? Depèn: leads qualificats, vendes directes, reducció del temps del teu equip comercial responent allò que la web podria respondre, autoritat de marca que tanca contractes per altres canals.

Si no pots articular com la web et retorna aquesta xifra, el primer que cal revisar és el plantejament de l'encàrrec, abans que el preu.

El cost de no tenir previsió

Aquesta és la part que més se subestima en qualsevol pressupost: la distància entre allò que el client creu que necessita el dia que demana pressupost i allò que necessitarà d'aquí a sis mesos.

Gairebé ningú sap què necessita una web fins que la fa servir; l'abast s'ajusta a mesura que apareixen els casos d'ús reals. Apareix la necessitat d'un blog que no estava previst. El comercial demana una landing específica per a una campanya. Màrqueting vol una àrea privada per descarregar recursos. El mateix negoci canvia, s'hi afegeixen serveis, es reorganitza l'oferta.

Encertar al 100% l'abast inicial no està a l'abast de ningú. Una decisió ben presa es reconeix pel marge de previsió que deixa obert.

Fer-se les preguntes correctes abans de signar redueix bona part del problema. Algunes que val la pena plantejar-se:

• Aquesta web tindrà blog en algun moment? Si la resposta és "probablement sí d'aquí a uns mesos", convé preveure-ho en l'arquitectura des de l'inici encara que no es llanci ara. Afegir un blog després sempre és més car que deixar-lo previst.
• El catàleg de productes o serveis creixerà? Si és que sí, convé que l'estructura sigui escalable. Una web pensada per a 5 serveis i forçada a sostenir-ne 30 acaba semblant una altra cosa.
• Hi haurà integracions amb CRM, ERP, eines de màrqueting, passarel·les de pagament? Les integracions a posteriori costen considerablement més que pensar-les des de l'inici, sobretot si l'stack triat no les suporta de manera nativa.
• Tindreu diversos idiomes, diverses zones geogràfiques, diverses marques? És la decisió arquitectònica més cara de revertir.

Qui actualitzarà el contingut i amb quina freqüència? Una web que un equip no tècnic necessita modificar cada setmana és molt diferent d'una web estàtica que canvia dues vegades l'any.

Aquestes preguntes es responen en funció de cada negoci, amb franquesa i abans de signar. Algunes respostes seran "encara no ho sé", i això també és informació útil per ajustar l'abast.

El factor de creixement de les webs

Hi ha un patró que es veu sovint. Un client demana una web de presència, senzilla, "per tenir alguna cosa online". El que necessita en aquell moment és això, sense discussió. Però al cap d'un any comença a tenir trànsit, descobreix que la web pot portar leads, hi afegeix un blog. Al cap d'un any i mig incorpora una secció de casos d'èxit perquè hi tanca contractes. Als dos anys necessita una àrea privada per a clients. Als tres anys són cinquanta plugins encadenats sobre la instal·lació original.

El creixement és la bona notícia. El cost apareix perquè cada incorporació se sosté sobre una base que no estava pensada per suportar-la: plugins que afegeixen funcionalitat i alenteixen el lloc, custom posts col·locats allà on caben, SEO que es deteriora a mesura que l'arquitectura deixa de reflectir allò que la web realment és.

La conseqüència: una web que tècnicament "funciona" però que cada vegada és més lenta, més fràgil, més cara de mantenir i més difícil d'evolucionar. Arriba un moment en què qualsevol canvi nou costa tres vegades més del que costaria des de zero, i la decisió racional és refer-la.

Això passa quan una web creix sense que ningú revisi periòdicament si la base continua sent adequada. Un pressupost inicial que contempli un abast mínim raonable i deixi l'arquitectura preparada per créixer surt més car en signar, i evita l'escenari de la web monstruosa al cap de tres anys.

Quatre maneres de dimensionar l'abast inicial

Començar petit amb una arquitectura preparada per créixer. Costa una mica més a l'inici perquè cal pensar l'estructura, i el cost mensual a tres anys cau considerablement.

Començar petit sense més previsió i assumir que d'aquí a 2-3 anys caldrà refer-la. És legítim si el negoci està en fase de validació i no se sap cap a on va. La condició és assumir-ho per endavant, contemplar el cost de refer-la en el càlcul a 3 anys, i no descobrir-ho en topar contra el mur.

Començar en gran des de l'inici. Només té sentit quan se sap cap a on es va i el negoci ja genera el volum per sostenir la inversió.

L'opció pitjor és la quarta, que és la que més es veu: començar petit sense previsió i forçar la web a créixer sense tocar la base. Aquesta configuració acumula deute tècnic a un ritme que esdevé insostenible, i quan arriba el moment d'afrontar-la (arriba sempre), el cost real supera el de qualsevol de les tres opcions anteriors. És l'equivalent de comprar el cotxe més barat sense mirar què costarà mantenir-lo: la diferència es paga després i de cop.